El derbi més matiner dels últims anys va tenir lloc al Camp Nou el passat dissabte. Barça i Espanyol es van trobar tot just dos dies abans d'una Diada emmarcada en un context polític excepcional a Catalunya, quelcom que es va notar al Camp Nou. Però sobre la gespa, d'excepcional, res. L'Espanyol no va mostrar millora respecte a les anteriors jornades i va seguir la línia dels últims derbis que va donar com a fruit una derrota que serveix per evidenciar les mancances de l'equip i que qüestiona la capacitat d'un Quique Sánchez-Flores que no ha donat amb la tecla en aquests primers partits i que no ha estat afortunat amb els seus experiments. Els errors arbitrals, si bé van ajudar al conjunt d'Ernesto Valverde a atropellar l'Espanyol, no van ser ni molt menys determinants en un partit on el Barça més qüestionat dels últims temps va dominar el partit de cap a peus aprofitant el covard plantejament del tècnic espanyolista correcte en alguns aspectes, però kamikaze en d'altres, que van resultar determinants per entendre el resultat final. I és que si fins ara coneixíem el 'Quiquenaccio', ahir va aparèixer també el 'Quiquekaze'.
Quique va apostar per un 4-4-2 en defensa, amb Darder escurat a banda esquerra i Piatti resituat a la dreta, que tímidament es convertia en un 4-3-3 en atac. L'Espanyol, molt endarrerit, cedia la pilota al Barça i esperava tancat a la seva àrea. I s'ha de reconèixer que defensivament, el plantejament del tècnic madrileny va ser prou bo, i va donar els seus fruits durant els primers minuts. Amb molts efectius pel centre, l'Espanyol impossibilitava al Barça portar a terme el joc interior que el caracteritza, però a diferència del que havia mostrat en pretemporada, Valverde va saber buscar alternatives i Deulofeu i Semedo per la dreta, i Jordi Alba i Leo Messi per l'esquerra van començar a buscar espais per unes bandes molt descobertes. La possessió de l'esfèrica, clarament favorable al Barça. Més d'un 80% registraven els de Valverde passat el quart d'hora de partit. La pilota cremava per l'Espanyol. L'equip blanc-i-blau pecava de no tenir pausa un cop recuperava la pilota i de fiar-ho tot a passades llargues, poc precises i a individualitats del trident ofensiu, que ni tal sols podia connectar. La manca de presència i contundència al mig del camp, el gran pecat de Quique en el seu plantejament.
La superioritat blaugrana en joc va ser notable des del primer minut, si bé aquesta no es va traslladar al marcador fins al minut 26. Leo Messi, en clar fora de joc que el linier no va veure, va rebre una passada interior de Rakitić i va sortejar rivals dins l'àrea fins a trobar l'escaire de Pau López. Un gol de bella factura que mai havia d'haver pujat al marcador, i que va acabar de desdibuixar un Espanyol pensat per no encaixar i aprofitar les poques opcions en atac. Una pèrdua a camp contrari va permetre al conjunt culer iniciar un ràpid contracop que va trobar la defensa descol·locada i falta d'efectius, i amb un rebot inoportú per súmmum, la pilota va acabar al fons de les xarxes de nou a rematada de l'astre argentí. Abans, Pau havia estat providencial per desbaratar una gran ocasió de Rakitić. Piatti va poder empatar abans del descans amb una genialitat dins l'àrea que va deixar glaçat al Camp Nou, però el pal ho va evitar.
Ell mateix va poder retallar distàncies just iniciar la represa després d'un regal de Piqué, però de nou, no va encertar a rematar davant Ter Stegen. A partir d'aquí, monòleg blaugrana. L'Espanyol es va desdibuixar del tot. Faltant vint minuts pel final Messi va materialitzar el seu particular hat-trick empenyent a plaer la pilota dins l'àrea. Dídac, en una de les úniques rematades de perill clar al segon temps sobre la porteria de Ter Stegen, va estar a punt de retallar distàncies, però l'alemany ho va evitar amb una superba aturada. I en una baixada de braços final, un fenomen recorrent en els últims derbis al Camp Nou digne d'anàlisi, el Barça va arrodonir al marcador amb dos gols, als minuts 87 i 90, materialitzant la seva particular ''maneta". Piqué, abonat a marcar córners contra l'Espanyol rematant lliure de marca, i Suárez, també tot sol dins l'àrea ja a l'afegit, els autors d'ambdues dianes.
El pròxim cap de setmana l'Espanyol rebrà el Celta a Cornellà. Amb un sol punt de nou possibles, guanyar al conjunt dirigit pel fins ara segon entrenador del Barça, Unzué, serà vital per un Quique que comença a ser qüestionat i que es veurà obligat a fer autocrítica i a modificar plantejaments per tornar a sincronitzar amb una afició que si bé es va il·lusionar amb l'arribada de Dídac, Darder i Sergio Sánchez, ha estat durament colpejada moralment pel partit del Camp Nou i exigirà resultats tangibles per tornar a creure amb un projecte que, de moment, no camina pel millor camí.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada