Sense res més en joc que l'orgull i uns quants milions de cara el curs vinent en forma de drets televisius depenent de la classificació final, l'Espanyol visitava un Nuevo Los Cármenes enfrontat al seu equip, i totalment moix i decebut pel fracàs inicial del projecte xinès. El descens matemàtic confirmat des de diverses jornades endarrere i materialitzat per un Tony Adams, que malgrat que seguirà al capdavant de l'entitat nazarí el curs vinent, ha acabat amb un balanç de zero de vint-i-un punts possibles, encara afavorien més a un Espanyol que mantenia l'objectiu de la vuitena plaça a l'abast. Una victòria a Granada precedida de les punxades de l'Alabès i l'Eibar, que visitaven Butarque i el Camp Nou respectivament, atorgarien tal posició als deixebles de Quique Sánchez Flores, acabant el curs dins del top-8 proposat des d'un primer moment, si bé aquesta xifra es va rebaixar posteriorment al top-10.
Ni les rotacions ni els comiats d'homes com Rubén Duarte, Víctor Álvarez, Caicedo, Salva Sevilla i qui sap si Álvaro Vázquez van tenir cabuda a un onze de gala per acabar la temporada de la millor manera possible. Diego López sota pals, Marc Navarro i Aarón als laterals, David López i Diego Reyes a l'eix, qui sap si format per últim cop junts, Marc Roca amb Víctor Sánchez al doble pivot defensiu, Jurado i el retornat Piatti per les bandes, i els dos 'killers' en punta, Gerard Moreno i Leo Baptistão. El tècnic local, i emblema de l'Arsenal, Tony Adamas, va incloure de forma sorprenent a l'alineació a un Juanan Entrena que va realitzar el seu debut a la màxima categoria del futbol estatal, no tan sols el dia del seu vint-i-unè aniversari, sinó també davant el club al qual es va formar fins que l'estiu passat va posar rumb a terres andaluses, on l'any vinent podria tenir major protagonisme a la primera plantilla conseqüència del nou projecte que s'armarà a Segona Divisió i que podria apostar per joves talents del filial.
Poca intensitat va fer falta perquè les coses es posessin tan de cara com es van posar. I és que més que mèrits per aconseguir-ho, l'Espanyol el que va fer va ser aprofitar els demèrits d'un Granada molt generós que va voler donar una bona benvinguda als blanc-i-blaus regalant el primer gol a Baptistão als tres minuts, per mitjà de l'exblaugrana Lombán, i introduint-se ells mateixos, amb Vezo com a màxim protagonista, el segon, sis minuts després, i d'una forma absurda i ridícula. Millor demostració del perquè estan a LaLiga123 des de ja fa diverses jornades era impossible de realitzar, però l'Espanyol, davant d'un equip totalment tocat i enfonsat, lluny d'aprofitar l'ocasió per acabar el curs amb un imponent resultat i unes sensacions encara millors, no va voler mostrar menys benevolència que la de l'esquadra local, i va baixar encara més la intensitat, arribant a regalar el domini de la pilota a un Granada que als vint minuts i escaig, aprofitant la passivitat de la defensa i l'errada de Diego López, fins i tot va poder retallar distàncies amb una diana d'Andreas Pereira. Ningú volia passar per maleducat, i els regals eren mutus. A errada d'un, errada doble i encara més greu del contrari. Un llançament de falta del mateix Andreas Pereira minuts més tard, que va obligar a Diego López a refer-se de l'errada anterior intervenint amb una mà providencial per evitar l'empat, va ser el més destacat d'un primer temps que no va tenir més història.
Res va canviar a la represa. De fet, tot va empitjorar. Incomprensiblement el Granada es va envalentonar davant d'un Espanyol inexistent en atac que es va anar tancant al darrere. Primer un llançament de falta de Lombán des de la frontal que va sortir fregant el pal dret de Diego López, i posteriorment un intent amb cert perill acompanyat, com no podia ser d'altra manera, d'una altra parada excepcional del porter gallec, van esdevenir les millors ocasions d'un Granada que va merèixer l'empat. Enguany, el més destacat va estar en l'àmbit extraesportiu. Juanan Entrena, amb passat blanc-i-blau, va marxar fortament ovacionat per l'afició del rectangle de joc d'un Nuevo Los Cármenes que fins i tot va exhibir pancartes amb el seu nom malgrat ser el seu primer partit amb el primer equip, mentre que del cantó espanyolista, Víctor Álvarez va disposar dels seus últims deu minuts com a futbolista de l'Espanyol. Però no Rubén Duarte, Felipão Caicedo, Álvaro Vázquez o Salva Sevilla, que ni tan sols va anar convocat, malgrat que Quique va deixar un canvi sense utilitzar.
Res més que donar-li les gràcies al Granada per una victòria que, amb el mateix guió de partit, no s'hagués produït contra cap altre equip, ni tan sols de Segona Divisió, al mateix temps que desitjar-li un bon viatge a LaLliga123 i un retorn pròxim a la màxima categoria del futbol estatal. Les llàgrimes d'alguns futbolistes al final del partit parlaven per si soles. Enguany, també m'agradaria fer un reconeixement especial a Víctor Álvarez, qui sempre he pensat que té aptituds suficients per estar en aquest projecte tan ambiciós, malgrat que mai cap entrenador ha sabut entendre el seu perfil com a futbolista, fins i tot arribant a potenciar-li més els seus defectes que les virtuts sense voler-ho. Estic convençut que tard o d'hora en sentirem parlar molt bé, encara que ja no serà amb la nostra samarreta.
Jordi Pineda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada