Entrevista a Pol Llonch: "M'ha quedat l'espina de no tenir l'oportunitat d'algú que confiï amb tu"

Pol Llonch, futbolista que en l'actualitat milita al Wisla Kraków polonès després de passar per l'Hospitalet, el Girona, el Granada B, i el mateix Espanyol, del qual n'és reconegut seguidor i soci des de fa molts anys, ha valorat a Pericos A La Carta el nou projecte dirigit per la propietat xinesa Rastar, al mateix temps que les seves sensacions sobre l'equip, el present esportiu que viu a l'estranger, la complicada situació del filial espanyolista del qual en va formar part fa un any i mig, i el seu pas per aquest durant la temporada 2014/2015.

- Bé Pol, fa ja un any i mig que vas marxar de l'Espanyol. Per la gent que no t'ha seguit gaire, com et va?

Ara mateix súper bé. Quan vaig marxar vaig anar al Girona, a Segona Divisió. Vaig començar molt bé, però a la segona volta no vaig gaudir de molts minuts, i finalment vaig marxar cedit al Granada B, i la veritat és que em va anar molt bé, vaig disfrutar de molts minuts, vaig demostrar el meu joc, i a l'hivern em va arribar l'oferta de Polònia, d'un gran club, i la veritat és que súper feliç, disfrutant del futbol a Polònia.

- Malgrat la distància, no has perdut de vista l'Espanyol, oi? Perquè si no m'equivoco, més enllà del pas com a jugador, ets aficionat del club des de fa molts anys.

Sí, des de ben petit que sóc un gran aficionat de l'equip, i sempre l'intento seguir com puc. Amb les facilitats que tenim avui en dia via internet, intento seguir tots els partits que puc. Vaig deixar molts amics allà a l'Espanyol, i intento estar al costat d'ells.

- Precisament des que vas marxar del filial han passat moltes coses al club. Segurament, la més destacada, l'arribada d'una propietat xinesa. Quines sensacions et transmet aquest nou projecte?

Bé, en un principi, quan es comentava que podia arribar aquesta propietat xinesa, sempre sobta una mica i es fa una mica estrany, perquè sí que és veritat que havia sentit que havien anat a altres clubs, tant xinesos com gent àrab, i mai saps per on et poden sortir. Però a mesura que van explicar el projecte i el que volien fer, i la gent que hi havia al darrere, que no només era gent xinesa, sinó també gent que porta treballant molts anys al club, vaig pensar que era una bona oportunitat perquè el club creixés i tirar endavant l'Espanyol.

- Potser la por més gran era perdre l'ADN?

Sí, com sempre quan entra un grup així fa una mica de por, però de seguida es va veure que gent de l'Espanyol de tota la vida estava posada en el projecte, i aportava ADN perquè no es perdés, i crec que no s'està perdent, que se segueix treballant amb la mateixa filosofia que s'ha seguit sempre. Sí que des d'uns objectius diferents, però l'ADN perico crec que no s'ha perdut.

- Hi ha hagut una gran injecció de capital que, entre altres, ha permès la millora de l'àrea esportiva. Que t'està semblant aquest any l'equip?

Gràcies a aquest ingrés econòmic, tot i que l'ADN és el mateix, els objectius han canviat, i crec que poc a poc s'està posant a l'Espanyol a on es mereix per història, i penso que l'equip, tot i ser el primer any del projecte, ja s'ha notat un canvi respecte altres. Els últims anys sempre es lluitava per no descendir, i aquest any ja s'està veient que ja no patirem, que l'equip pot optar a més coses, i és només el començament. Penso que, com en tots els projectes, el primer any no s'han de treure conclusions, sinó esperar que el projecte avanci i veure on pot arribar.

- Respecte al tema d'Europa, intueixo que ets més partidari d'esperar que d'exigir des del primer any classificar's-hi.

Exacte. Com ja et dic, tots els projectes s'han de veure a llarg termini. El primer any sí que es poden treure conclusions, però conclusions més globals, de com ha anat l'any. Si es pot anar a Europa i tot això s'ha de valorar després de dos o tres anys, deixar que el projecte arrenqui bé, i d'aquí a dos tres anys veure l'equip lluitant per aquests objectius que no s'ha de dubtar que seran millors que no baixar a Segona.

- De totes maneres, respecte al tema de lluitar per objectius més ambiciosos, ets optimista?

Sí, penso que aquest any la plantilla ha tingut canvis i s'han fitxat a jugadors molt bons, i bé, penso que al mateix temps s'ha mantingut la base de l'equip. I amb els nous jugadors, la base que ja tenia l'equip i els jugadors de la pedrera que estan pujant ara i ho estan fent molt bé, crec que l'equip ha millorat molt i penso que poc a poc anirà millorant i tirant cap a dalt, i lluitarem per coses maques.

- Malgrat que hi ha hagut una gran injecció econòmica, no ha evitat que alguns jugadors de la base que van ser companys teus al filial s'estiguin consolidant al primer equip. Aleshores ja veies que tenien aptituds?

L'ADN de l'Espanyol no s'està perdent, i com sempre, s'està demostrant amb la pedrera. Crec que la feina que està fent Jordí Lardín, tant al primer equip com al futbol base, és excepcional, i crec que tots els jugadors que estan pujant estan rendint a un alt nivell. És impossible dir-te que tots els que estan pujant ja es veia al seu moment que arribarien, però sí que la gran majoria de canterans que estan al primer equip ja es podia veure que, si no al primer equip de l'Espanyol, arribarien a Primera Divisió.

- T'ha quedat l'espina de no haver tingut una oportunitat al primer equip?

Sí, està claríssim. Aquesta espina sempre la tindré. Però bé, sí que és cert que també vaig estar allà durant un any, i potser per rendiment doncs al final van decidir que no pugés, però sí que m'ha quedat l'espina de debutar, o de no haver estat més temps amb el primer equip, inclús de tenir aquesta oportunitat d'algú que confiï amb tu, en aquest cas l'entrenador, i poder pujar. Però bé, mira, al final, el futbol dóna moltes voltes i mai se sap on pot acabar un.

- Intueixo que potser t'agradaria tornar en un futur si hi hagués la possibilitat?

Home, està clar. És l'equip del qual sempre he estat des de petit, l'equip de la meva ciutat, i sempre el meu somni era jugar allà. I el vaig tenir en el seu dia, vaig disfrutar-lo molt, i com et dic, el futbol dóna moltes voltes. Ara mateix estic molt feliç aquí, i no ho canviaria per res del món, però ja et dic, potser sí que amb el temps, el futbol dóna moltes voltes i sí que m'agradaria molt tornar a jugar a l'Espanyol.

- Per últim, ara que parlàvem del filial, aquest any està tenint més dificultats per mantenir la categoria. Que creus que falta o que ha canviat respecte als últims cursos, i quin consell els donaries de cara a afrontar aquest tram final del campionat?

La veritat és que aquest any no estic seguint gaire el filial perquè la majoria de jugadors amb els quals estava jo ja estan al primer equip o fora de l'Espanyol, però sí que veig que estan tenint una dinàmica complicada. Penso que és un equip molt jove i molt nou també, que tot just ha començat també un petit projecte aquest any. Potser l'únic consell que els puc donar és que intentin sortir al camp a disfrutar, a donar tot el futbol que ells tenen, que si estan a la pedrera de l'Espanyol és perquè són grans jugadors, i ho poden tirar endavant perfectament.