Translate

dimarts, 21 de març de 2017

Eibar 1-1 Espanyol: Patacada

Amb l'enfrontament envers l'Eibar, rival directe en la lluita per la setena plaça, i amb la possibilitat de superar-lo en cas d'assolir una victòria, podent també apropar-se fins a un sol punt de l'ocupant del setè lloc, l'Athletic Club, que rebia la visita del sempre complicat Reial Madrid, sorgia una oportunitat única per donar un cop d'efecte i demostrar que la candidatura a lluitar per fites ambicioses era ferma. Enguany, malgrat que el conjunt blanc es va imposar als bascos, l'horrible partit dels de Quique a Ipurua, que amb molta sort van poder salvar un empat gens merescut, va impedir avançar posicions, i tan sols va servir per mantenir la distància amb l'Eibar, de dos punts, i retallar-ne un als homes d'Ernesto Valverde, situats cinc per sobre.

Quique Sánchez Flores, molt fidel a la màxima de 'el que funciona no ho toquis', va repetir onze, introduint només dues variacions, l'entrada de Pape Diop per un Marc Roca al qual se'l va trobar molt a faltar per donar criteri al mig del camp, que va ser propietat en tot moment del conjunt local, i la d'Hernán per Piatti, que complia cicle d'amonestacions. Diego López, Javi López, Óscar Duarte, Diego Reyes, Aarón Martín, David López, José Manuel Jurado, Felipão Caicedo i Gerard Moreno van completar un onze on no hi va ser Víctor Sánchez, que reapareixia després d'un llarg període d'absència provocat per una complicada lesió. Enguany, el de Rubí va haver d'esperar amb paciència el seu torn a la banqueta, que va arribar ben entrat el segon temps. A l'altra banda, Mendilibar, que va optar per alinear d'inici a l'ex blanc-i-blau Anaitz Arbilla, va realitzar diferents variacions en el dibuix, esdevenint la més notable la d'introduir dos puntes referència, Kike García i Sergi Enrich, en lloc d'un de sol, suprimint un migcampista i dotant a l'equip de més verticalitat i joc directe.

Com feien preveure els antecedents, l'Espanyol va cedir des del primer minut la pilota als locals, i va basar tot el seu joc ofensiu en recuperacions i ràpides transicions al contracop. Enguany, el pla de Quique Sánchez Flores no va esdevenir exitós, i els homes del seu homòleg, Mendilibar, van fer-se amb el domini total, no només del joc, sinó també d'arribades i ocasions. Els blaugranes arribaven amb molta facilitat a tres quarts camp, i jugada rere jugada, en un atac i gol constant, obrien a banda, on Pedro León o Inui, dos punyals, rebien, i o bé realitzaven la diagonal cap a dins buscant, o filtrar una pilota interior, o directament el llançament, o bé centraven a l'àrea en cerca de Sergi Enrich i Kike García. I de fet, així va arribar l'un a zero. Perdo León va desfer-se amb excessiva facilitat d'Aarón, i des de la línia de fons va enviar la pilota al cap del ja citat Kike García, que lliure de marca va rematar a plaer davant un Diego López batut. Malgrat que el monòleg blaugrana va prosseguir, les aturades del porter gallec i errades o infortunis en els últims metres van evitar marxar al descans amb un marcador bastant més ampli que hagués pogut esdevenir la sentència.

Gens va canviar el guió a la represa, i el joc va continuar essent en exclusiva al camp espanyolista. Enguany, aquest cop sí, en una ràpida transició al contracop, José Manuel Jurado, rematant de forma acrobàtica una mil·limètrica assistència de Gerard Moreno, va posar les taules a l'electrònic davant la incredulitat de tota Ipurúa, desquiciada en veure com el seu equip havia hagut de fer mans i mànigues per anotar un únic gol, mentre que els de Quique, amb un sol xut entre els tres pals, que va acabar esdevenint l'únic en tot el matx, van assolir la diana de l'empat. Però com bé diuen, en el futbol tot està basant en què la pilota entri. Malgrat que l'Eibar va seguir-ho intentant amb insistència fins al final, va quedar palès que quant a efectivitat no era el seu dia, essent, per contra, l'únic aspecte del matx en el qual l'Espanyol es va imposar amb claredat. Un empat que, si per si sol ja deixava mal sabor de boca, aquest encara va empitjorar quan en una de les últimes accions de la cita, Óscar Duarte, evitant la rematada del davanter de la formació basca, va caure malament i va haver de ser retirat del rectangle de joc en llitera, confirmant-se posteriorment els pitjors pronòstics. Trencament de lligaments i en conseqüència, entre set i vuit mesos de baixa que li impediran reaparèixer fins a l'any vinent, el 2018.

De nou, l'equip de Quique Sánchez Flores va malgastar una gran oportunitat de retallar a tan sols un punt la distància amb el setè, l'Athletic, que va perdre envers el Reial Madrid, i de col·locar-se vuitè per sobre del mateix Eibar i del Celta. La covardia en els plantejaments, la falta d'idees i la poca claredat en el joc, quelcom que va provocar una clara superioritat del conjunt rival, van condicionar de nou el resultat d'un partit on l'Espanyol, que disposava de recursos suficients per haver fet molt més, va acabar demanant l'hora i donant l'empat per bo perquè, vist el vist sobre el verd, era el mal menor. La visita del Betis després de l'aturada per seleccions i el viatge intersetmanal, de nou, a l'estadi d'un rival directe com és el ja citat Athletic Club, definiran el rumb d'un equip que afronta un mes d'abril complicat, on a més a més també haurà de rebre l'Atlètic de Madrid i el Barça.  

Jordi Pineda.

dilluns, 13 de març de 2017

Espanyol 4-3 Las Palmas: Embogits

L'Espanyol, després de perdre a Villarreal dissabte passat i empatar a Vigo el dimecres anterior, en una setmana fatídica de cara a la lluita per posicions europees, encarava el duel envers els canaris amb la necessitat d'assolir un bon joc que conduís a un òptim resultat per recuperar sensacions davant la seva gent, i no despenjar-se per complet de la lluita pel setè lloc. Enguany, poc tranquil·les van ser les hores prèvies al matx, si bé l'atenció es va desviar cap a una altra banda, i és que les felicitacions d'alguns espanyolistes cap al Barça per la seva històrica remuntada van obrir, incomprensiblement, la caixa dels trons, desembocant en una forta polèmica que va esquitxar fins i tot a futbolistes de la primera plantilla.

Quique Sánchez Flores, qui va quedar molt satisfet amb el joc de l'equip a l'Estadi de la Ceràmica el cap de setmana anterior malgrat el resultat advers de dos a zero, va optar per repetir sistema, amb l'habitual 4-2-3-1, i tambè onze. Diego López; Javi López, Óscar Duarte, Diego ReyesAarón Martín; David López i Marc Roca; José Manuel Jurado i Piatti per les bandes, amb Gerard com a mitjapunta; i Caicedo com a referència en atac. A l'altra banda, Quique Satién no va poder comptar amb dos dels futbolistes vitals a la columna vertebral del seu equip, Roque Mesa al mig i Marko Livaja a dalt. Enguany, el preparador càntabre sí que va tenir a la seva disposició a altres jugadors amb una gran dosi de futbol a les seves botes, i perillosos per a qualsevol rival, com Alen Halilović, pretès a l'hivern per Jordi LardínJesé Rodríguez, pretès temps endarrere per Óscar Perarnau i posteriorment Ángel Gómez, Jonathan Viera, segon màxim anotador de la formació canària amb sis gols, i només superat per Kevin-Price Boateng, que després d'uns anys de rendiment irregular a l'elit del futbol, ha recuperat aquest curs el seu millor nivell a Gran Canària. Si més no, la sorpresa va esdevenir a la porteria, on el teòric titular, Javi Varas, va cedir el seu lloc a Raúl Lizoain.

A diferència d'altres dies, l'Espanyol va donar inici a la cita amb molta convicció ofensiva, i conseqüència d'una bona combinació entre Gerard i Caicedo, que va acabar en corner, va arribar el gol de David López, molt matiner, quan faltaven encara cinc segons per arribar al primer minut de joc, en arribar de segona línia i rematar absolutament sol la centrada de Jurado. Enguany, l'embranzida inicial no va tenir continuïtat, i ben poc va tardar l'Espanyol a recular i cedir la pilota a la formació dirigida per Setién, centrant tots els seus esforços en aguantar el resultat i ampliar-lo al contracop. Però lluny d'això, el Las Palmes, a la mitja hora de partit, va fer pujar a l'electrònic l'empat a un, mitjançant un xut del central Mauricio Lemos en el qual Diego López no va estar encertat a rebutjar. Això va provocar la reacció d'un Espanyol, que, de nou, va tornar a avançar línies, pugnant per fer-se amb el domini de la pilota, i jugant molt a camp contrari. I malgrat els intents, el dos a un no va arribar fins a l'últim segon, literalment, i és que Gerard Moreno, culminant una excel·lent jugada de l'incombustible Pablo Piatti, va anotar la seva onzena diana del curs vigent quan l'àrbitre ja tenia el xiulet a la boca per assenyalar la finalització del primer període, conseqüència que s'excedien vint-i-tres segons del temps reglamentari.

La represa va començar amb un contratemps important per l'entitat perica. De nou Mauricio Lemos, aquest cop rematant a plaer una falta lateral davant Diego López, va tornar a posar la igualada al marcador. Enguany, en aquesta ocasió Quique va deixar de banda els plantejaments covards i va optar per avançar línies i jugar a camp contrari, esdevenint els següents minuts uns dels millors, pel que va a joc, de l'equip a Cornellà durant el curs vigent. Els canvis de direcció de Marc Roca, la fina tècnica que ahir sí que va exhibir Jurado, i la compenetració entre un Caicedo recuperat i un Gerard Moreno pletòric, a més a més de la velocitat i la qualitat de Pablo Piatti, ocupant la banda alhora que també posicions més centrades, van esdevenir clau, juntament amb la bona sortida de pilota d'Óscar Duarte, Diego Reyes, David López i el mateix Marc Roca, per anul·lar a un Las Palmas que ho va començar a passar malament. El penal transformat per Piatti, quan escassament passaven cinc minuts del segon gol dels visitants, va esdevenir la recompensa a una gran feina de la formació blanc-i-blava, que va durar fins a un quart d'hora abans del final, quan, coincidint amb el quart gol, obra de Jurado, el qual val a dir que va definir amb molta qualitat, l'equip va tornar a recular i a cedir la pilota als canaris, provocant això constants arribades visitants que van costar el quatre a tres, transformat per Mateo García en rematar lliure de marca sol davant Diego López una gran centrada del croat Alen Halilović, i poc va faltar per l'empat.

Malgrat el patiment final i la covardia de Quique Sánchez Flores en alguns trams de l'encontre, la victòria deixa viu a l'Espanyol en la lluita per la setena posició, que molt probablement durà a Europa. Amb trenta-vuit punts, la formació blanc-i-blava segueix novena, però ara, igualada amb l'Eibar, que enguany encara ha de jugar, i a cinc de l'Athletic Club, que va guanyar amb autoritat a Anoeta. Si més no, Ipurua serà la pròxima parada de l'equip, que definirà en el transcurs del pròxim mes, i és que passada l'aturada per seleccions, i després de rebre la visita del Betis, viatjarà a San Mamés, els objectius reals finals.

Jordi Pineda.

dilluns, 6 de març de 2017

El dilema del lateral dret

En tots els equips, i totes les temporades, hi ha posicions, ningú sap perquè, que esdevenen maleïdes, i que per un motiu o altre, els efectius disponibles d'aquesta deixen d'estar-ho. I no un per un no, sinó tots alhora. Si bé cursos anteriors havia passat amb altres zones del terreny de joc, en el vigent, la mala fortuna s'ha bolcat tota al lateral dret, castigant amb excés un Quique Sánchez Flores que ha hagut de fer mans i mànigues per poder completar els onzes, en part pel ja citat càstig de les lesions, i en un altre, per la responsabilitat que va assumir en declinar la proposta d'Ángel Gómez l'últim dia del mercat estival de portar a un lateral dret, incorporant en el seu lloc a Álvaro Vázquez.

Fins a tres laterals van començar la pretemporada el passat juliol amb l'equip. Rober CorreaAnaitz Ariblla i Javi López. Enguany, només aquest últim va iniciar el curs, quedant com a únic home específic per la posició, i esdevenint els altres dos baixa per cessió i traspàs respectivament. Però els dubtes de Quique sobre el rendiment de l'andalús van motivar a aquest a ressituar a Víctor Sánchez, migcampista, com a lateral, esdevenint el de Rubí el titular, i el quart home en passar pel lloc durant el curs vigent. Enguany, una inoportuna lesió el passat desembre, però, va provocar que, de nou, la posició quedés orfe, i després d'un experiment fallit amb Diego Reyes, a la Copa del Rei envers l'Alcorcón, essent el cinquè cinquè home en passar-hi, va arribar Marc Navarro, provinent del filial. El barceloní, que pocs mesos abans havia superat una important i llarga lesió, va debutar com a titular a mitjans gener a Cornellà contra el Granada, i el seu excel·lent rendiment li va permetre apropiar-se del lloc, essent ja el sisè en passar-hi des que el juliol la formació blanc-i-blava inicià la pretemporada.

Semblava que els infortunis no podien anar a més, que ja s'havien complert tots i amb escreix, però no, encara en quedava, com a mínim, un altre. Marc Navarro, per problemes musculars, va esdevenir baixa pel partit al Bernabéu, quelcom que, juntament amb l'absència també per lesió de Javi López, i la mala experiència amb Diego Reyes, va motivar al tècnic madrileny a desplaçar a David López, essent aquest el setè jugar en actuar de lateral aquest curs amb l'Espanyol. Res greu, i és que una setmana després Navarro tornava a l'alineació contra Osasuna, i completava tot l'encontre sense problemes. Ara bé, tres dies més tard, en una jornada intersetmanal a Vigo, transcorregut tan sols un quart d'hora, havia de ser retirat del terreny de joc, i posteriorment es confirmaven els pitjors pronòstics. Les lesions tornaven a castigar-lo a ell, i a l'equip. Entre quatre i sis setmanes de baixa quan passava pel millor moment de forma i encarava una etapa fonamental pel seu creixement professional i per consolidar-se a la primera plantilla.

Enguany, tal infortuni ha permès el retorn d'un Javi López al qual, després de passar també per una lesió que ell mateix va qualificar de dura psicològicament pel fet de no poder entrenar amb els seus companys, li recau ara tota la responsabilitat de defensar la posició igual de bé i amb el mateix compromís que durant els deu anys que porta a l'entitat des que va aterrar al filial procedent del Real Betis B. Diuen que tot té una part dolenta i una bona, i en aquest cas, la bona és que el capità disposarà d'una nova i important oportunitat, totalment merescuda, per demostrar a Quique que el millor d'ell està de tornada, i que pot oferir un nivell més que òptim en una plantilla molt exigent.

Jordi Pineda.