Translate

diumenge, 21 de maig de 2017

Granada 1-2 Espanyol: Gràcies i bon viatge

Sense res més en joc que l'orgull i uns quants milions de cara el curs vinent en forma de drets televisius depenent de la classificació final, l'Espanyol visitava un Nuevo Los Cármenes enfrontat al seu equip, i totalment moix i decebut pel fracàs inicial del projecte xinès. El descens matemàtic confirmat des de diverses jornades endarrere i materialitzat per un Tony Adams, que malgrat que seguirà al capdavant de l'entitat nazarí el curs vinent, ha acabat amb un balanç de zero de vint-i-un punts possibles, encara afavorien més a un Espanyol que mantenia l'objectiu de la vuitena plaça a l'abast. Una victòria a Granada precedida de les punxades de l'Alabès i l'Eibar, que visitaven Butarque i el Camp Nou respectivament, atorgarien tal posició als deixebles de Quique Sánchez Flores, acabant el curs dins del top-8 proposat des d'un primer moment, si bé aquesta xifra es va rebaixar posteriorment al top-10.

Ni les rotacions ni els comiats d'homes com Rubén Duarte, Víctor Álvarez, Caicedo, Salva Sevilla i qui sap si Álvaro Vázquez van tenir cabuda a un onze de gala per acabar la temporada de la millor manera possible. Diego López sota pals, Marc Navarro i Aarón als laterals, David López i Diego Reyes a l'eix, qui sap si format per últim cop junts, Marc Roca amb Víctor Sánchez al doble pivot defensiu, Jurado i el retornat Piatti per les bandes, i els dos 'killers' en punta, Gerard Moreno i Leo Baptistão. El tècnic local, i emblema de l'Arsenal, Tony Adamas, va incloure de forma sorprenent a l'alineació a un Juanan Entrena que va realitzar el seu debut a la màxima categoria del futbol estatal, no tan sols el dia del seu vint-i-unè aniversari, sinó també davant el club al qual es va formar fins que l'estiu passat va posar rumb a terres andaluses, on l'any vinent podria tenir major protagonisme a la primera plantilla conseqüència del nou projecte que s'armarà a Segona Divisió i que podria apostar per joves talents del filial.

Poca intensitat va fer falta perquè les coses es posessin tan de cara com es van posar. I és que més que mèrits per aconseguir-ho, l'Espanyol el que va fer va ser aprofitar els demèrits d'un Granada molt generós que va voler donar una bona benvinguda als blanc-i-blaus regalant el primer gol a Baptistão als tres minuts, per mitjà de l'exblaugrana Lombán, i introduint-se ells mateixos, amb Vezo com a màxim protagonista, el segon, sis minuts després, i d'una forma absurda i ridícula. Millor demostració del perquè estan a LaLiga123 des de ja fa diverses jornades era impossible de realitzar, però l'Espanyol, davant d'un equip totalment tocat i enfonsat, lluny d'aprofitar l'ocasió per acabar el curs amb un imponent resultat i unes sensacions encara millors, no va voler mostrar menys benevolència que la de l'esquadra local, i va baixar encara més la intensitat, arribant a regalar el domini de la pilota a un Granada que als vint minuts i escaig, aprofitant la passivitat de la defensa i l'errada de Diego López, fins i tot va poder retallar distàncies amb una diana d'Andreas Pereira. Ningú volia passar per maleducat, i els regals eren mutus. A errada d'un, errada doble i encara més greu del contrari. Un llançament de falta del mateix Andreas Pereira minuts més tard, que va obligar a Diego López a refer-se de l'errada anterior intervenint amb una mà providencial per evitar l'empat, va ser el més destacat d'un primer temps que no va tenir més història.

Res va canviar a la represa. De fet, tot va empitjorar. Incomprensiblement el Granada es va envalentonar davant d'un Espanyol inexistent en atac que es va anar tancant al darrere. Primer un llançament de falta de Lombán des de la frontal que va sortir fregant el pal dret de Diego López, i posteriorment un intent amb cert perill acompanyat, com no podia ser d'altra manera, d'una altra parada excepcional del porter gallec, van esdevenir les millors ocasions d'un Granada que va merèixer l'empat. Enguany, el més destacat va estar en l'àmbit extraesportiu. Juanan Entrena, amb passat blanc-i-blau, va marxar fortament ovacionat per l'afició del rectangle de joc d'un Nuevo Los Cármenes que fins i tot va exhibir pancartes amb el seu nom malgrat ser el seu primer partit amb el primer equip, mentre que del cantó espanyolista, Víctor Álvarez va disposar dels seus últims deu minuts com a futbolista de l'Espanyol. Però no Rubén Duarte, Felipão Caicedo, Álvaro Vázquez o Salva Sevilla, que ni tan sols va anar convocat, malgrat que Quique va deixar un canvi sense utilitzar.

Res més que donar-li les gràcies al Granada per una victòria que, amb el mateix guió de partit, no s'hagués produït contra cap altre equip, ni tan sols de Segona Divisió, al mateix temps que desitjar-li un bon viatge a LaLliga123 i un retorn pròxim a la màxima categoria del futbol estatal. Les llàgrimes d'alguns futbolistes al final del partit parlaven per si soles. Enguany, també m'agradaria fer un reconeixement especial a Víctor Álvarez, qui sempre he pensat que té aptituds suficients per estar en aquest projecte tan ambiciós, malgrat que mai cap entrenador ha sabut entendre el seu perfil com a futbolista, fins i tot arribant a potenciar-li més els seus defectes que les virtuts sense voler-ho. Estic convençut que tard o d'hora en sentirem parlar molt bé, encara que ja no serà amb la nostra samarreta.

Jordi Pineda.

diumenge, 14 de maig de 2017

Espanyol 0-1 València: Amarg comiat

Sense opcions europees des de fa setmanes, però amb el repte d'assaltar la vuitena plaça no només per orgull propi sinó pel retorn econòmic de cara a l'any següent en forma de drets televisius, l'Espanyol rebia a un València en transició entre els fracassos encadenats durant els últims anys i la nova i il·lusionant etapa amb Marcelino a la banqueta. Enguany, amb Voro al capdavant, l'equip 'che', a diferència del que a la primera volta l'Espanyol es va trobar a Mestalla, havia realitzat una progressió clarament ascendent en molts àmbits del joc. Un partit entre dues esquadres sense res en joc per diferents circumstàncies, però amb potencial més que suficient per oferir un bon espectacle.

Amb el desastre de San Mames a la retina, Quique va rebutjar fer rotacions a l'onze per donar minuts als menys habituals o a jugadors que aquest curs finalitzaran la seva etapa professional a l'entitat, com Rubén Duarte, Víctor Álvarez, i qui sap si Caicedo o fins i tot Álvaro Vázquez. Tampoc Roberto, lesionat d'última hora, ni Andrés, van tenir l'alternativa sota els pals. Diego López, Marc Navarro, David López, Diego ReyesAarón Martín, Víctor Sánchez, Javi FuegoHernán, en absència de Piatti, Jurado, Gerard i Baptistão van completar un onze, a priori, capacitat per molt més del que finalment va acabar oferint. Qui sí que va realitzar modificacions va ser el tècnic visitant, Voro. En primer lloc va variar la disposició habitual a un 4-4-2, típic del que l'any vinent serà el nou entrenador del València, l'asturià Marcelino Toral, mentre que Jaume, porter reserva, va entrar a l'alineació en detriment de Diego Alves, igual que, entre altres, Rodrigo en el lloc d'un Munir que va ser fortament escridassat i xiulat pel seu passat blaugrana.

Un primer intent de Jurado precedit minuts després d'un tímid remat de cap de Nani a l'àrea contrària van marcar uns primers minuts de molt control però d'escasses ocasions. Enguany, amb els minuts la bàscula es va anar decantant del cantó local, i Gerard Moreno, a l'esquena dels dos centrals valencians, va protagonitzar l'arribada més clara de tot el primer temps, però el de Santa Coloma va optar per xutar en lloc de cedir-li a Baptistão, que es trobava absolutament sol, i Jaume va aturar amb relativa facilitat. Un remat de cap a boca de canó de Marc Navarro que va marxar per sobre del travesser, una doble ocasió errada per Hernán, i un xut enverinat i molt perillós de Jurado que va haver de desviar Jaume a corner, van posar punt final a una primera meitat sense gols que va acabar, al contrari de com havia començat, amb un ritme frenètic.

Però els últims minuts de la primera meitat no van tenir continuïtat a la represa, que de nou, va caracteritzar-se per molt de control, possessions llargues lluny de l'àrea adversa i una falta evident d'arribades, i en conseqüència, de gol. Igual que quinze dies abans davant el Barça, van ser els errors propis els que van acabar decantant la bàscula a l'electrònic. Com en aquella ocasió, Jurado va tornar a esdevenir protagonista en perdre una pilota al mig del camp en voler fer una frivolitat innecessària, que va acabar al fons de les xarxes d'un Diego López, com la graderia, incrèdul. Malgrat l'intent d'igualar el marcador de Diego Reyes ja en temps d'afegit, la diana de Gayà a quinze minuts pel final va acabar deixant sense punts a un Espanyol que a l'últim segon fins i tot va poder ampliar el desavantatge al marcador. Diego López, per descomptat, va salvar.

I si bé l'actuació a Riazor feia intuir un canvi de mentalitat, la cita del passat dissabte va desmuntar la teoria predicada per Quique, i és que de nou, l'equip, acomodat en zona de ningú i sense res en joc, va pecar de falta de concentració, contundència, i en alguns moments, fins i tot competitivitat. L'orgull propi va ser el gran absent en molts trams de la cita, i la derrota va acabar essent un resultat més que just pels demèrits realitzats sobre la gespa. Ara, si l'Eibar suma els tres punts davant l'Sporting a Ipurúa certificaria la vuitena plaça, mentre que una derrota o un empat donaria una segona oportunitat al conjunt espanyolista, i és que els de Mendilibar visitaran en l'última jornada el Camp Nou d'un Barça que estarà pugnant encara, si res no es torça, pel títol de lliga.

Jordi Pineda.

dijous, 11 de maig de 2017

Dépor 1-2 Espanyol: Ambició i orgull

Europa es va acabar. El derbi va deixar vistes per sentència les escasses opcions d'entrar a Europa que encara els quedaven als homes de Quique Sánchez Flores, i amb encara tres partits per davant, es va haver de replantejar l'objectiu: Assolir la vuitena plaça, i en conseqüència, superar a l'Eibar. Per això, la victòria a Riazor, així com la competitivitat, la tensió i la intensitat mostrades fins a la data, resultaven indispensables. Ara bé, les notícies que arribaven des de Barcelona per res invitaven a l'alegria, i és que el filial, després de caure derrotat al matí davant l'etern rival per zero a dos, confirmava a la tarda el seu descens a Tercera Divisió en empatar el Llevant Atlètic a Alcoi i deixar per impossible l'opció d'arribar a classificar-se per la promoció.

Quique, poc amant de les rotacions, no va optar per donar entrada a cap dels jugadors amb menys minuts aquest curs, com Álvaro Vázquez. Enguany, per l'absència d'Aarón, sancionat, sí que va haver d'introduir a l'equip a un Víctor Álvarez que, de nou, va complir amb escreix. Diego López sota pals, Marc Navarro, que no va poder estar amb el filial, com Marc Roca, malgrat ser suplent ahir, David López, Diego ReyesJavi Fuego, Víctor Sánchez, Jurado, Piatti, Gerard, i el retornat Leo Baptistão, van completar un onze força diferent, per diversos motius, al del derbi. Per la seva banda, Pepe Mel, que necessitava sumar un punt per certificar la permanència matemàtica, no va realitzar cap tipus de variacions a l'onze habitual.

Malgrat la necessitat de punts locals i l'embranzida inicial del Dépor, els homes de Quique Sánchez Flores van sortir decidits a buscar els tres punts, i ben d'hora, en la que es podria considerar una de les primeríssimes ocasions, Leo Baptistão es va trobar amb un amable regal d'Arribas, que li va deixar la pilota franca per avançar i rematar a gol sol davant la sortida desesperada de Lux. Una gerra d'aigua freda per un Dépor necessitat almenys d'un punt per certificar de manera matemàtica la permanència. Enguany, lluny de la reacció local, el partit es va inclinar del cantó espanyolista, i és que precisament va ser l'equip visitant el que va seguir tenint la iniciativa en el joc, i les arribades més clares. Ara bé, no va ser fins a la mitja hora, quan Gerard, engaltant amb excel·lència una centrada al cor de l'àrea, va ampliar l'avantatge, engrandint la ferida d'un Dépor aparentment abatut.

Enguany, diferent va esdevenir el guió del segon temps. Ola John va introduir-se dins l'àrea sortejant amb excessiva facilitat tots els oponents que li van sortir al pas, i amb molta habilitat, va servir en safata el gol a Florin Andone. Tan sols havia passat un minut i escaig, i amb la diana del davanter romanès, l'esquadra de Pepe Mel recuperava moral en veure's a tan sols un gol del desitjat empat per certificar la permanència a Primera Divisió. L'atac espanyolista es va anar diluint amb els pas dels minuts, fins al punt d'esdevenir inexistent, mentre que va cedir tot el protagonisme a una defensa que es va haver d'enfortir per combatre les constants arribades locals. Els pals i un pletòric Diego López, juntament amb la solidesa defensiva i la fortuna, van evitar que arribés el dos a dos.

Finalment els tres punts van viatjar amb l'equip cap a Barcelona. Tres punts vitals per seguir en la lluita pel vuitè lloc, que tenint en compte que l'Eibar encara ha de visitar el Camp Nou, es queda a tir. Quatre punts, sempre que l'Eibar no guanyi cap dels dos encontres restants, servirien, mentre que sis serien gairebé definitius, ja que obligarien als deixebles de Mendilibar a guanyar també envers el Barça a domicili. Així, l'equip afrontarà aquest final de campionat amb un nou repte, també engrescador, i sense el maleït acomodament després d'aconseguir la permanència d'altres anys.

Jordi Pineda.